El Vertigen Paroxístic Benigne de la Infància (VPBI) és un trastorn episòdic que es presenta en nens petits, generalment entre 1 i 4 anys. Es caracteritza per episodis recurrents, breus i sobtats de vertigen o desequilibri que es resolen espontàniament.
Es considera un precursor o una variant de la migranya. Els nens afectats solen tenir antecedents familiars de migranya i poden desenvolupar migranyes típiques (amb aura o sense) en l'adolescència o edat adulta.
És crucial descartar altres causes de vertigen o atàxia. El VPBI és un diagnòstic dexclusió.
La majoria dels episodis són tan breus que no requereixen intervenció. El maneig se centra en la tranquil·litat i la seguretat.
Si la història clínica i l'exploració són típiques de VPBI, no calen proves complementàries. Es reserven per a casos atípics o si hi ha dubtes diagnòstics.
Solen ser normals. Poden ajudar a descartar patologia de l'orella interna.
Indicat si se sospiten crisis epilèptiques. És normal al VPBI.
IMPRESCINDIBLE si hi ha signes dalarma, exploració neurològica anormal o una presentació atípica per descartar lesions estructurals, especialment en fossa posterior.
El tractament profilàctic poques vegades és necessari a causa de la naturalesa benigna i la tendència a la resolució espontània. Es considera només si els episodis són molt freqüents i incapacitants.
| Fàrmac | Dosi Pediàtrica | Presentacions comunes |
|---|---|---|
| Ciproheptadina | 0.2-0.4 mg/kg/dia, dividit en 2-3 dosis | Solució oral, comprimits |
| Propranolol | 0.5-2 mg/kg/dia, dividit en 2-3 dosis | Solució oral, comprimits |
| Topiramato | Inici 1 mg/kg/dia, titular lentament fins a 3-5 mg/kg/dia | Càpsules, comprimits |
*Nota: L'ús d'aquests fàrmacs per a VPBI és off-label. La decisió ha de ser individualitzada i supervisada per un neuropediatre.
La base del maneig és leducació i la tranquil·litat familiar.
Explicar la relació amb la migranya i el seu pronòstic excel·lent a llarg termini.
Encara menys comuns que a la migranya, es poden buscar possibles triggers com fatiga, estrès o canvis bruscs de posició.
Assegurar un descans adequat i regular pot disminuir la freqüència dels episodis.
Animar els pares a portar un registre dels episodis pot ajudar a objectivar la freqüència i identificar patrons.