Guia Interactiva sobre SIBO a Pediatria

El sobrecreixement bacterià de l'intestí prim (SIBO) és una condició clínica caracteritzada per la presència d'un nombre excessiu i/o un tipus anormal de bacteris a l'intestí prim. Normalment, l'intestí prim conté una població bacteriana relativament baixa en comparació del còlon.

A la població pediàtrica, les manifestacions són sovint inespecífiques i poden superposar-se amb altres patologies gastrointestinals funcionals i orgàniques. Els símptomes clau inclouen:

• Dolor abdominal crònic: Sovint de tipus còlic i difús.
• Distensió abdominal i gasos: Sensació de inflor que empitjora al llarg del dia.
• Alteracions de lhàbit intestinal: Diarrea crònica (aquosa o esteatorreica), restrenyiment o un patró mixt.
• Flatulència excessiva i borborigmes.
• Malabsorció: Pot portar a deficiències nutricionals (ferro, vitamina B12, vitamines liposolubles) i fallada de medre en casos severs.
• Nàusees i pèrdua de gana.

El SIBO és generalment secundari a una alteració dels mecanismes de defensa que prevenen la colonització bacteriana de l'intestí prim. Aquests mecanismes inclouen la secreció d'àcid gàstric, la motilitat intestinal (complex motor migratori), la integritat de la vàlvula ileocecal i la immunitat de la mucosa.

Les principals causes i factors de risc a pediatria són:

• Trastorns de la motilitat: Pseudoobstrucció intestinal crònica, gastroparèsia, ús d'opiacis.
• Anomalies anatòmiques: Adherències postquirúrgiques, diverticles, síndrome d'intestí curt, reseccions de la vàlvula ileocecal, fístules.
• Reducció de l'acidesa gàstrica: Ús crònic d'inhibidors de la bomba de protons (IBP).
• Immunodeficiències: Dèficit d'IgA, immunodeficiència comuna variable.
• Condicions sistèmiques i metabòliques: Fibrosi quística, malaltia celíaca, malaltia de Crohn, diabetis mellitus.

El diagnòstic de SIBO requereix una sospita clínica alta seguida de proves confirmatòries.

1. Sospita Clínica i Anamnesi: Identificar símptomes compatibles i factors de risc predisponents. Realitzar una exploració física completa.
2. Proves de Laboratori Inicials: Biometria hemàtica (cercar anèmia macrocítica o microcítica), nivells de vitamina B12, folat, ferro, albúmina i vitamines liposolubles (A, D, E, K) per avaluar malabsorció.
3. Proves d'Alè (Test d'Hidrogen i Metà Espirat):
   • Són les proves no invasives més utilitzades.
   • Substrats: Glucosa o Lactulosa.
   • Interpretació (Consens Nord-americà):
     • Hidrogen (H2): Augment ≥20 ppm sobre el basal en els primers 90 minuts.
     • Metà (CH4): Nivell ≥10 ppm en qualsevol moment.
     • Combinat (H2+CH4): Augment ≥15 ppm sobre el basal en els primers 90 minuts (per a metà baix).
4. Cultiu d'Aspirat Yeyunal:
   • Considerat el "gold standard" diagnòstic.
   • És un procediment invasiu que requereix endoscòpia.
   • Diagnòstic positiu: >10³ - 10⁵ unitats formadores de colònies (UFC)/mL.
   • Reservat per a casos complexos o quan les proves d'alè no són concloents.

El tractament del SIBO és multifactorial i s'ha d'enfocar en tres àrees principals:

1. Tractar la Causa Subjacent: Sempre que sigui possible cal corregir el factor predisponent (ex. correcció quirúrgica d'una anomalia, maneig de la malaltia de base, revisió de l'ús d'IBP).
2. Teràpia Nutricional:
   • Correcció de dèficits: Suplementar amb ferro, vitamina B12, i vitamines liposolubles segons calgui.
   • Maneig dietètic: Encara que l'evidència en nens és limitada, dietes baixes a FODMAPs (oligosacàrids, disacàrids, monosacàrids i poliols fermentables) poden ser útils per controlar els símptomes. Se'n recomana la implementació sota supervisió d'un dietista-nutricionista. La dieta elemental pot ser una opció en casos refractaris.
3. Teràpia Antibiòtica:
   • És el pilar del tractament per reduir la càrrega bacteriana.
   • Es trien antibiòtics d'ampli espectre amb poca absorció sistèmica.
   • El tractament sol durar entre 7 i 14 dies.
   • L'elecció de l'antibiòtic pot dependre del perfil de gasos a la prova d'alè (ex. Rifaximina + Neomicina per a SIBO amb predomini de metà).
   • Les recurrències són comunes, podent requerir cicles repetits o procinètics.