Guia per a Pediatres: Trastorns del Llenguatge a Nens

Fites: Balboteig amb intenció comunicativa (ex. "bababa", "dadada"), respon al seu nom, reconeix "no", diu "mama" o "papa" inespecíficament, assenyala objectes que vol.

Senyals d'Alarma: Absència de balboteig, no respon al nom, no intenta comunicar-se amb gestos, no mira els ulls en interactuar.

Fites: Diu almenys 6-10 paraules, assenyala parts del cos, segueix ordres senzilles ("dóna'm la pilota"), imita sons i paraules.

Senyals d'Alarma: Menys de 6 paraules, no assenyala per demanar, no imita, no comprèn ordres senzilles.

Fites: Vocabulari d'almenys 50 paraules, combina 2 paraules ("més llet", "cotxe meu"), segueix ordres de dos passos, anomena objectes comuns, la meitat de la seva parla és intel·ligible per a estranys.

Senyals d'Alarma: Menys de 50 paraules, no combina paraules, no segueix ordres de dos passos, discurs incomprensible, ecolàlia persistent (repeteix paraules o frases sense intenció comunicativa).

Fites: Parla frases de 3-4 paraules, fa preguntes (“què és això?”, “on és?”), entén la majoria del que se li diu, vocabulari ampli i en augment, la seva parla és intel·ligible per a la majoria dels estranys.

Senyals d'Alarma: Dificultat per formar frases, no fa preguntes, discurs gaire incomprensible, no participa en converses senzilles.

Com es manifesta? No respon a sons, volum alt en TV/música, no entén quan se'ls parla d'esquena, desenvolupament pobre del llenguatge.

Importància: Descartar sempre! És una causa comuna i tractable de retard en el llenguatge. Requereix avaluació audiològica.

Com es manifesta? Retard significatiu en l'adquisició del llenguatge sense cap altra causa aparent (audició normal, desenvolupament cognitiu típic). Dificultats amb gramàtica, vocabulari o construcció de frases.

Importància: Diagnòstic dexclusió. Molts nens es beneficien enormement de la logopèdia primerenca.

Com es manifesta? Dificultats persistents en la comunicació social i la interacció social, i patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats. El retard o absència de llenguatge és un signe primerenc comú.

Importància: Requereix un enfocament multidisciplinar i diagnòstic diferencial primerenc.

Com es manifesta? Retard global del desenvolupament, incloent-hi el llenguatge, la motricitat i la cognició. El llenguatge sol ser proporcional al nivell cognitiu.

Importància: La intervenció primerenca és crucial per maximitzar el potencial. Requereix avaluació neuropsicològica.

Com es manifesta? Dificultat per planificar i executar els moviments necessaris per a la parla, encara que els músculs estan bé. El nen sap què vol dir però no pot produir els sons correctament. Parla inintel·ligible, inconsistent, "sembla que busca les paraules".

Importància: Requereix teràpia logopèdica intensiva i específica, diferenciada daltres trastorns fonològics.

Com es manifesta? Veu ronca, aspra, afonia recurrent o canvis notables en el to i el volum de la veu.

Importància: Pot ser degut a nòduls vocals (ús excessiu/incorrecte de la veu), reflux gastroesofàgic, al·lèrgies, o menys freqüent, a altres patologies laríngies. Requereix valoració per ORL.

És comú que els infants presentin certes dificultats d'articulació fins a 4-5 anys. Això no obstant, si la seva parla és difícil d'entendre per als estranys la major part del temps, o si persisteixen errors que haurien d'haver desaparegut per a la seva edat (com a substitucions de sons primerencs), és recomanable una avaluació logopèdica.

Un bon nivell de comprensió és un bon signe. Tot i això, si el llenguatge expressiu està significativament per sota de les fites per a la seva edat (especialment a partir dels 18-24 mesos amb menys de 50 paraules o sense combinar paraules), es considera un "late talker". Encara que molts "assoleixen", és fonamental l'avaluació logopèdica per determinar si hi ha un TDL i proporcionar intervenció primerenca si cal.