Guia de Maneig Seqüencial de Malaltia Celíaca a Pediatria

Un enfocament pas a pas per al pediatre. pediapp.online© 2026.

1

Sospita i Diagnòstic Inicial

La sospita es basa en símptomes clínics o en la pertinença a grups de risc. Important: Totes les proves s'han de fer mentre el pacient manté una dieta amb gluten.

Quan sospitar?

Símptomes Gastrointestinals

  • Diarrea crònica
  • Dolor abdominal recurrent
  • Distensió abdominal, gasos
  • Vòmits, nàusees
  • Estrenyiment crònic
  • Fallada de medro / Pèrdua de pes

Símptomes Extraintestinals

  • Anèmia ferropènica sense resposta
  • Talla baixa
  • Retard puberal
  • Dermatitis herpetiforme
  • Aftes orals recurrents
  • Irritabilitat, canvis d'humor
  • Fatiga crònica
  • Elevació de transaminases

Estudis Inicials

Prova de Laboratori Acció / Interpretació
1. Anticossos antitransglutaminasa tissular IgA (tTG-IgA) És la prova serològica més sensible i específica.
2. IgA sèrica total Imprescindible per descartar un dèficit selectiu d'IgA (2-3% dels celíacs), que donaria un fals negatiu als tTG-IgA.
En cas de dèficit d'IgA... Sol·licitar proves basades en IgG: Anti-pèptids deaminats de gliadina IgG (DGP-IgG) o tTG-IgG.

Què faig amb els resultats?

  • ✔
    tTG-IgA > 10 vegades el Límit Superior de Normalitat (LSN): Es pot considerar diagnòstic sense biòpsia (segons guies ESPGHAN 2020). S'ha de confirmar amb anticossos antiendomisi (EMA-IgA) en una segona mostra de sang. Acció: Remetre a Gastroenterologia Pediàtrica per confirmació i seguiment.
  • ~
    tTG-IgA positius però < 10 vegades LSN: Alta sospita. El diagnòstic requereix confirmació histològica. Acció: Remetre a Gastroenterologia Pediàtrica per a la valoració d'endoscòpia amb biòpsia duodenal.
  • ✖
    tTG-IgA negatius (amb IgA total normal): La malaltia és poc probable. Si la sospita clínica és molt alta, valorar derivar especialista o sol·licitar HLA.
2

Remissió i Maneig Especialitzat

Criteris de Remissió a Gastroenterologia Pediàtrica

  • Serologia positiva (qualsevol valor) per confirmar diagnòstic i planificar maneig.
  • Alta sospita clínica amb serologia negativa o dubtosa.
  • Pacients de grups de risc amb resultats no concloents.
  • Dèficit selectiu d'IgA amb sospita de celiaquia.
  • Necessitat d'endoscòpia amb biòpsia duodenal.
  • Maneig de casos complexos o amb mala resposta al tractament inicial.

Maneig per Gastroenterologia

Procediment Descripció
Confirmació diagnòstica Revisió de serologia. Si escau, es realitza Endoscòpia Digestiva Alta amb presa de biòpsies duodenals (mínim 4 mostres de duodè distal i 1-2 de bulb).
Estudi Genètic (HLA-DQ2/DQ8) No és una prova diagnòstica de rutina. Útil en casos de serologia negativa i alta sospita, o en familiars per estratificar risc. Un resultat negatiu pràcticament exclou la malaltia.
Tractament Principal Instauració d'una Dieta Sense Gluten (DSG) estricta i de per vida. Aquest és lúnic tractament. No hi ha medicaments de primera línia.
Derivació a Nutricionista/Dietista Fonamental per a l'educació del pacient i la família sobre la DSG, evitant dèficits nutricionals.
3

Seguiment i manca de millora

Pla de Seguiment Post-Diagnòstic

El seguiment es fa de manera conjunta entre pediatre d'atenció primària i gastroenteròleg.

  • Als 3-6 mesos: Avaluació clínica (símptomes, creixement), adherència a la dieta. Repetir serologia (tTG-IgA) que ha de mostrar un descens clar.
  • Anualment: Monitorització clínica i serològica. La serologia s'ha de negativitzar en 12-24 mesos. Cal sol·licitar estudis analítics per descartar dèficits (hemograma, ferritina, folat, Vit B12, Vit D) i comorbiditats (funció tiroïdal).

Què cal fer si no hi ha millora?

Es defineix com la persistència de símptomes, signes o alteracions analítiques després de 6-12 mesos de DSG.

Passos a seguir davant la manca de resposta:

  1. Reavaluar l'adherència a la DSG: És la causa més comuna (90% dels casos). Implica una revisió exhaustiva amb un dietista expert. Buscar transgressions involuntàries (contaminació creuada, productes mal etiquetats).
  2. Descartar altres patologies: Intolerància a la lactosa secundària (comú a l'inici), sobrecreixement bacterià, insuficiència pancreàtica, al·lèrgies alimentàries, malaltia inflamatòria intestinal.
  3. Remetre de nou a Gastroenterologia: Per reavaluació completa. Podeu requerir repetir l'endoscòpia amb biòpsies per confirmar la persistència de l'atròfia vellositària.

Opcions Terapèutiques (Malaltia Celíaca Refractària)

Avís: La Malaltia Celíaca Refractària és extremadament rara en nens. El seu maneig és exclusivament hospitalari i per un especialista. Els medicaments es fan servir per controlar la inflamació greu que no respon a la dieta.

Medicament Presentació i Dosi (Orientativa)
Budesonida (Corticosteroide tòpic) Càpsules de 3 mg. Dosi habitual: 6-9 mg/dia, amb pauta descendent. Actua localment a l'intestí amb menors efectes sistèmics.
Prednisona (Corticosteroide sistèmic) Comprimits. Dosi inicial 1-2 mg/kg/dia, amb pauta descendent. Es reserva per a casos més severs.
Immunosupressors (Azatioprina, Tioguanina) Maneig de molt alta especialització. Considerat en casos d'ECR tipus II (molt infreqüent a pediatria).

Recomanacions per a Pares

QUÈ FER ✅

  • Llegir TOTES les etiquetes: Cerca la menció "sense gluten" o el símbol de l'espiga barrada.
  • Prevenir la contaminació creuada: Usar torradores, taules de tallar i utensilis separats. Emmagatzemar els productes sense gluten a prestatges superiors.
  • Basar la dieta en aliments naturalment sense gluten: Fruites, verdures, llegums, carns, peixos, ous.
  • Comunicar a l'escola i en esdeveniments socials: Informar professors, cuidadors i altres pares per garantir un entorn segur.
  • Unir-se a associacions de celíacs: Proporcionen informació fiable, receptes i suport.
  • Educar el nen: A mesura que creix, ha d'entendre la seva condició i aprendre a manejar la dieta de manera autònoma.

QUÈ NO FER ❌

  • No iniciar una dieta sense gluten abans del diagnòstic: Impedeix un diagnòstic correcte.
  • No confiar en "sota gluten" o "blat-sarraí": Només els productes certificats "sense gluten" són segurs.
  • No compartir fregidores o oli: El gluten pot contaminar oli.
  • No relaxar la dieta de vegades especials: Petites quantitats de gluten són perjudicials i perpetuen la lesió intestinal.
  • No utilitzar medicaments per "digerir el gluten": No existeixen i no són efectius.
  • No sentir-se culpable: La malaltia celíaca és una condició autoimmune, no és culpa de ningú.

Avaluació Ràpida

1. Quina és la prova serològica de primera línia per a la sospita de malaltia celíaca?

2. En quina situació es pot plantejar un diagnòstic sense biòpsia intestinal segons les guies ESPGHAN 2020?

3. Quina és la causa més freqüent de no resposta a la Dieta Sense Gluten (DSG)?

4. Quan cal sol·licitar l'estudi genètic HLA-DQ2/DQ8?

5. Quina acció és CRUCIAL abans d'iniciar el diagnòstic?

Bibliografia
  • Husby S, et al. European Society for Pediatric Gastroenterology, Hepatology, and Nutrition guidelines for diagnosing coeliac disease 2020. J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2020;70(1):141-156.
  • Grup de treball del Protocol per al diagnòstic precoç de la malaltia celíaca. Protocol per al diagnòstic precoç de la malaltia celíaca. Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat. 2018.
  • Lionetti I, et al. The role of gluten in celiac disease. J Transl Autoimmun. 2023;6:100195.
  • Associació de Celíacs i Sensibles al Gluten. Guies i recursos per a pacients i professionals.